Aquest dilluns començo els exàmens finals. Ganes d'estudiar n'hi ha poques, però tinc una bona excusa per deixar-ho per a més tard i perdre el temps a Internet. Fa poc més d'un mes que la societat espanyola va despertar i el seguiment de les protestes és tan emocionant com esperançador.

És interessant veure com la societat, igual que les persones, aprèn i desenvolupa els seus pensaments. Fa uns anys pensàvem que "L'esquerra ens salvarà de la dreta", i ara sabem que els dos son la mateixa merda. Fa uns anys pensàvem que "Espanya va bé" i ara ningú nega la irresponsabilitat i nefastes conseqüències de la bombolla immobiliària. Pensàvem que els mitjans eren objectius ja que "ho han dit a la tele" i ara sabem que el seu únic rol és defendre a la oligarquia política i financera. Els dogmes un a un van caient i la nostra intel·ligència col·lectiva es torna més sofisticada, independent, i difícil de manipular.

Tot i que el malestar és general, proporcionalment encara és poca la gent que ha saltat al carrer a expressar la seva indignació. És possible que alguns amb quatre duros al banc, altres amb feina estable o una bona jubilació pensin que la cosa no va amb ells. Però la bola de merda està allà i si no ho evitem ens arrossegarà a tots. A mode il·lustratiu, el futur d'Espanya a 5 anys vista és la Grècia de 2011. Allà, desenes de milers es manifesten diàriament davant el parlament d'Atenes i expressen la seva ràbia i frustració entre pintades, pedrades, i baralles amb la policia. Els Grecs ja han comprès que la veritable violència és la que exerceix la classe política.

Per sort, a Espanya no hem arribat al punt de no retorn dels nostres veïns Hel·lènics. A aquestes alçades no podem evitar ajustos en el pressupost, retallades socials i un empobriment generalitzat. Però podem exigir, a canvi, regeneració del sistema, càstig dels culpables i mesures que ens ajudin tant a recuperar-nos com evitar aquests problemes en el futur. I si tot això sona abstracte només cal mirar l'exemple d'Islàndia, on han depurat responsabilitats i empresonat als seus banquers: http://tinyurl.com/43bn3xm

De moment els indignats hem arribat a algunes propostes tangibles. Personalment em sento bastant còmode amb el consens de mínims del 25 de Maig: http://tinyurl.com/3oc5kmx Però hi ha quelcom més important que aquestes propostes específiques, i és la demostració de força d'una societat que ha despertat i vigila d'aprop a "La Casta".

Per motius evidents, el diumenge no hi seré a la manifestació de Barcelona. Però m'agradaria pensar que amb aquest text he convençut a algú que demà cridarà, alçarà les mans i s'indignarà de part meva. Si ets tu, recorda: posa't guapo, somriu a la càmera i no facis enrenou.

X